Mai m'ha agradat parlar valencià, supose que és perquè no ho parle molt bé i em dóna un poc de vergonya. Però algun dia vaig a la llibrería o al mercat i em parlen valencià, i continue tot el dia am el xip del valencià, com deien els meus professors de primària. Eixos dies ho veig tot com més de poble, més "de tota la vida", no sé com explicar-ho millor. Aleshores m'abellix passejar per l'horta de Tavernes o dels pobles veïns, o asseure'm amb un parell d'amics i només recordar :)
Això de "ser de poble" comença a agradar-me ^^
A més, ja estàn prop les Falles :D
